Marc teòric

En aquest projecte ens basarem en articles tant científics com socials, que ens donin la informació necessària per fer una especialització sobre el tema. Tot i tractar-se d'un tema delicat, la nostra intenció és la d'aconseguir entrevistes reals amb persones que s'han trobat en aquestes situacions i estudiarem els casos per tal de conèixer la temàtica en primera persona. Tot i això, és un tema del qual és difícil obtenir informació, ja que com hem dit abans es considera tabú.

Podem tractar el tema a través de llibres com ara “La maternidad subrogada, a la luz del Derecho Español” d’Aurelia Maria Romero Coloma, o altres que podem trobar, com ja hem comprovat, a la biblioteca de la mateixa Universitat de Lleida, com per exemple el de “Gestación por sustitución: ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres”, d’Eleonora Lamm. Aquests, ens podrien resultar de gran ajuda a l’hora de resoldre dubtes sobre el tema i endinsar-nos més en el món que representa aquest fenomen.

Segons un dels articles a partir dels quals hem basat la nostra recerca, "La gestació subrogada: tenir fills és un dret?", es diu que l'any 2018 més d'un miler de nens i nenes que van néixer a l'estat espanyol ho van fer a través de la gestació subrogada, encara que aquesta és una pràctica no legalitzada a Espanya. Entre els països que està il·legalitzada es troben Alemanya, Noruega, França i Suïssa, mentre que altres permeten aquesta pràctica però només de forma altruista, és a dir, sense rebre cap remuneració econòmica, com és el cas de Portugal, el Regne Unit i Canadà.

A Espanya, trobem la Llei de Reproducció Humana Assistida (24/2006), la qual defensa el dret de ser mare a qualsevol dona major de divuit anys en plenes facultats físiques i mentals; independentment del seu estat civil i la seva orientació sexual. Aquesta llei és flexible pel que fa a la inseminació artificial però no ho és tant en la gestació subrogada.

Tot i això, trobem dins de l'estat espanyol bastants agències que treballen com a intermediàries amb altres països on la gestació sí que està legalitzada. La seva funció és contactar amb la parella o persona comitent i les dones gestants de l'altre país. Quan el nadó ja ha nascut, per ser inscrit en el registre civil espanyol sense cap problema.

Segons una col·laboradora del Comitè de Bioètica de Catalunya, la gestació subrogada hauria de ser legalitzada però únicament si es fa de forma altruista, ja que així s'eliminaria el classicisme i el nadó no esdevindria un bé mercantilitzat. A més a més, les agències no convertirien aquesta pràctica en un negoci i la gent hi podria accedir de manera independent. Aquesta proposta no és fàcil, ja que convindria que entrés dins de la sanitat pública.

Per altra banda, tenim la mirada negativa o contrària al respecte. N'és un exemple el moviment "No Somos Vasijas", les quals s'enfoquen des d'una mirada feminista radical i consideren que la gestació subrogada és una forma de violència obstrètica. Aquesta es defineix com la manera conscient o inconscient de ser violentades (física, verbal o psicològicament) durant l'embaràs, el part o el postpart.

Contràriament, hi ha defensors/es d'un feminisme més liberal com l'Asociación por la Gestación Subrogada, que consideren que prohibir a la dona decidir si vol o no sometre's a la gestació subrogada, és també una prohibició de la llibertat individual.

El vincle amb la mare comença al moment gestacional, les mares gestant intenten vincular-se poc amb els bebès, ja que entenen que no són els seus nens i nenes.

Què passa amb això?

• Quan una mare no s'està vinculant amb el bebè, el cos de la dona funciona diferent i el bebè ho nota. És a dir, quan es comença un a vincular amb el bebè (si li cantes, li parles, ...) el cos allibera una sèrie de substàncies que el bebè rep i està més tranquil.

• La biologia ens fa per naturalesa vincular-nos amb el nadó, si ho evites és un factor d'estrès perquè és un nadó que la mare gestadora ha de deixar a partir del part. Una vegada més, l'estrès de la mare fa que funcioni diferent el seu cos, el bebè ho nota.

• A més a més, si la Gestació Subrogada és per contracte, la majoria de casos es decideix que una vegada el nen neix, la mare que ha donat a llum no l'agafi i el porten a conèixer als pares biològics. La mare donadora de l'òvul si que fa pell amb pell després del naixement.

• El nadó en aquest moment de separació entra en estrès, el nadó no reconeix la mare biològica (donadora d'òvul) perquè vol estar amb la mare que l'ha gestat, el nadó pot reconèixer la veu, l'olor, ritme del cor. Com més perllongada la separació més difícil és.